El 2016, amb motiu de la celebració del 125è aniversari del naixement del folklorista català Joan Amades, es va presentar el CD de rondalles i enigmes “Tot esperant l’Amades”, que comptà amb la participació de Domingo Chinchilla, Assumpta Mercader, Màrius Serra i la creadora de l’EVA 354, Jordina Biosca.
Gràcies a Joan Amades, han arribat fins als nostres dies un munt de rondalles, dites i altres elements del nostre folklore que potser, sense la seva intervenció, s’haguessin perdut, tal i com a moltes taules catalanes ja s’ha perdut l’hàbit de veure en porró, menjar fricandó o el mar i muntanya. Al llarg del 2016 se li va retre un merescut homenatge triant i recuinant algunes de les rondalles, embarbussaments i calemburs més sucosos que ell mateix va recollir: històries agosarades i sorprenents amb arguments gens políticament correctes. N’hi ha d’enginy, de tossuderia, de missaires paganots i d’altres que entrarien dins el gènere de “sang i fetge”. Arguments que ens parlen de la gent corrent però també de nobles, reis i abats que són els protagonistes de lluites, embolics i malentesos varis.
A través d’aquest CD es pot descobrir el Joan Amades que ens mostra la vida i la mort, el poder i l’amor sense manies i sense escatimar-ne detalls. Es parla de cors arrencats, pactes amb dimonis, Abats empatxats i reis salta llits o enganyats. El Joan Amades més adult, el que podria ser per a tots els públics si no es tinguessin manies de continguts; un Amades que ens ajuda a entendre a través dels seus escrits les maneres de fer, pensar i dir de la nostra terra.
Glossari i respostes als enigmes
1. La mula negra
Manyaga: Mansa. De bon caràcter.
Mansa: De condició suau, dòcil, s’aplica especialment a la persona o bèstia plàcida, pacient.
Ambladura: Pas de la mula.
Genet: Persona que va a cavall.
Falba: D’un color entre roig i groc com el lleó.
Rúfol: Ennuvolat, fred i que amenaça pluja, tempesta.
Aiguada: Ploguda forta que pot produir torrentades, rierades i inundacions.
2. Joan de l’Ós
Bramul: Crit del bou o d’animals grossos.
Esbatanats: Amb els ulls ben oberts, de bat a bat, sorpresos.
Cruenta: Baralla amb sang.
Malfactors: Persones amb males intencions i que poden arribar a cometre actes criminals.
Quintars: Unitat de pes emprada antigament que equival a 41 quilos aproximadament.
Sous: Moneda (encunyada a diferents èpoques, de diversos valors i metalls).
Viandes: Menjar/s.
Masegat: Apallissat, baldat.
Esterrecat: Extenuat, molt cansat.
Remor: Soroll.
Pregon: Profund.
Dringar: Fer sonar. Un objecte de metall o de vidre, sonar en rebre un xoc.
Panteixaven: Respirar forçadament, amb panteix.
3. Una polla xica, tica, pica
Polla: Gallina jove.
4. Més que la sal
Esperellingat: Vestit de qualsevol manera i amb roba vella. Vestit amb pelleringos, amb robes mal girbades.
Mestressa: La dona que manava a la casa. Dona que té alguna cosa o algú sota el seu domini.
Estrip: Forat a la roba. Solució de continuïtat feta estripant.
Brodat: Treball amb fil a la roba de qualitat. Ornament fet sobre un teixit amb passades d’agulla emprant fils de cotó, llana, seda, argent, etc.
Fadrí: Persona en edat de casar-se o que busca parella. Persona jove, especialment en estat de casar-se.
5. El cor de la mare
Roig: Vermell.
Dolenteria: Ser dolent. Condició de qui és dolent.
Malesa: Malifeta. Maldat, especialment acció dolenta.
Abastar-la: Agafar-la. Agafar o prendre. Ésser capaç, per grandària, alçària o potència, d’arribar a alguna cosa.
Rancorosa: Venjativa. Propens al rancor, que guarda rancor.
Venjar-se: Prendre venjança (d’una ofensa, d’un dany, etc.)
Enfurismar: Enfadar-se. Irritar.
Follia: Bogeria.
Esma: Ànim. Aptesa a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa.
Panteixava: Respirar forçadament, amb panteix (També apareix a “En Joan de l’ ós”).
6. Enigmes familiars
1- Dos pares i dos fills.
2- Dues mares i dues filles
Resposta: Tots dos enigmes responen a una mateixa solució. En realitat són tres persones i no quatre, com vol fer creure l’enunciat de l’enigma: un pare, un fill i un nét; el pare i el fill tots dos eren pares i el fill i el nét tots dos eren fills. El segon personatge es presenta, doncs, sota dos aspectes, i és comptat dues vegades, com a pare i com a fill.
Exactament el mateix en el cas de les dues mares i les dues filles.
3- L’apotecari i sa filla
Resposta: La filla de l’apotecari era la muller del metge.
7. Les velles xarugues
Xaruga: Persona anciana que no hi toca, que no hi és tota. Que repapieja.
Escarransida: Molt petita. Poc feta, mancada de desenrotllament normal .
Esdentegada: Que no té dents. A qui manquen totes o la major part de les dents.
Tòtila: Encantada, pàmfila. Persona babaua, encantada.
Babaua: Sense mala intenció. Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.
Mamar (el dit): Xuclar amb els llavis i la llengua.
Casera: Ganes de casar-se. Desig immoderat de casar-se.
Frisava: Es delia. Impacientar-se vivament.
Estança: Habitació, apartament, on s’està algú.
Ensurt: Espant. Sobresalt.
Regirant-se: Moure’s amunt i avall. Algú, moure’s d’un costat a l’altre.
Parada: Estupefacta. Restar fortament sorprès. (També apareix a “El porc i el dimoni”).
Ribotejar: Treballar amb el ribot, polir i allisar.
Garlopada: Cop de ribot o ribotada per polir i allisar. / Garlopa: Eina de tall afinat, del grup dels ribots, grossa, amb un agafador per a la mà, per a obrar, planejar i adreçar la fusta
Encenall: Floc. Full prim de fusta que es fa quan hom treballa la fusta amb el ribot o altra eina semblant i que surt enrotllat en espiral.
8. La sopa d’all
Cacera: Acte de caçar. Partida de caça.
Casona: Casa pobra o petita.
Rosegó: Tros de pa petit. Bocí de pa que es deixa després d’haver-lo començat a menjar.
Cabeça: Conjunt d’alls que produeix la planta. Bulb.
Tupí: Olla petita amb una sola ansa.
Refet: Gros, cepat, ferreny.
Coc: Cuiner.
Manament: Ordre. Acció de manar; l’efecte.
Delia: Desitjava. Ésser afectat del desig vehement d’una cosa.
Irada: Enfadada. Encès d’ira.
Cortesà: Relacionat amb la cort del rei.
9. Enigmes numèrics
Un són dos.
Resposta: Per escriure els mots tres i cinc calen quatre lletres, i per al dos i el set en calen tres; per tant, tenint en compte el nombre de lletres que calen per escriure cada número, diríem que tres i cinc són iguals i que dos i set, també. Tan sols cal que comptem les lletres que es necessiten per a escriure cada número i tindrem l’enigma resolt.
10. Fra Joan Garí
Penitència: Acció que es fa com a redempció per haver pecat. Expiació del pecat.
Luxúria: Desig sexual intens.
Eixia: Sortia.
Enveja: Gelosia. Desig d’allò que un altre posseeix.
Ardit: Pensada. Estratègia. Estratagema.
Guarís: Curar. Restituir (a algú) la salut, alliberar d’una malaltia.
Àngel Merlenc: Un dels noms amb el qual s’anomena el diable.
Servent: Servidor.
Retrunyir: Ressonar. Un soroll fort, ressonar a la manera d’un tro.
Sofre: Element químic que segons la tradició s’associa sempre amb l’aparició o presència del diable.
Gaiato: Bastó que usen els pastors, encorbat en la seva part superior.
Atiaven (atiar): Excitar (les passions, els afectes, etc / Incitar de paraula o d’acció a caminar, a envestir algú, etc
Galindaines: Adorn de poc valor.
11. El cavaller i les tres germanes
Aquí teniu cada una de les puntuacions correctes per tal de destriar a quina de les tres germanes (o no) estima el nostre cavaller.
A la Mercè:
Dic que estimo la Mercè;
no la Maria, que té
del món la més gran bellesa;
no aspira el meu cor la Teresa,
que no poques gràcies té.
A la Maria:
Dic que estimo la Mercè?
No! La Maria, que té
del món la més gran bellesa;
no aspira el meu cor la Teresa,
que no poques gràcies té.
A la Teresa:
Dic que estimo la Mercè?
No. La Maria, que té
del món la més gran bellesa?
No! Aspira el meu cor la Teresa,
que no poques gràcies té.
Cap de les tres:
Dic que estimo la Mercè?
No. La Maria, que té
del món la més gran bellesa?
No! Aspira el meu cor la Teresa?
Que no; poques gràcies té.
12. L’engendrament del rei Jaume I
Granadeta: Que no és jove. Gran, ja feta .
Noces: Casament.
Faltava: Moria o desapareixia. Algú, ésser absent pel fet d’haver-se mort.
Nobles: De famílies amb poder a l’edat medieval. Que, per naixença o gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i gaudeix de preeminències hereditàries.
Majordom: Antigament, cap principal de palau.
Casadora: En edat de casar-se. Que té edat i aptitud per a casar-se.
Endormiscat: Mig adormit.
Enraonia: Rumor sense fonament.
Plebeu: De classe social baixa. Que pertany a la plebs, que és vulgar.
Menestral: Qui treballa en una professió amb les mans. Persona que professa un art mecànic.
Assossegueu-vos: Calmar, tranquil·litzar.
Delitosa: Que agrada. Que delecta.
Sarraí: Àrab.
13. A perdiu per barba
Abat: Superior o cap d’un monestir.
Defunció: Mort d’una persona.
Degotall: Repetició. Continuïtat.
Dieta: Regular de manera total o parcial els aliments.
Capítol: Reunió. En aquest cas, reunió d’eclesiàstics o de religiosos amb certes responsabilitats que pren deliberacions col·lectives.
Cridòria: Molts crits alhora.
Capacaiguda: Anar cada cop pitjor o en decadència. Anar de mal borràs.
14. Germans colans, bufans, entrampolicans
Rondalleta
I com a regal de més a més…
15. El porc i el diable
Pagès: Home o dona que treballa el camp.
Voral: Vora, ribera.
Parat (quedar-se): Sorprès. Restar fortament sorprès.
Pampallugues: Veure amb dificultat. Noses, llums, etc., que priven intermitentment la visió, com ocorre quan hom tanca i obre els ulls repetidament i ràpidament.
Cansalada: Bacó. Gras del porc, comprès entre la pell i la carn, el qual, salat, es guarda per a tirar a l’olla i altres guisats.
Capcot: Amb el cap baix. Avergonyit. Capbaix.
Flor d’aigua: Llot. Massa flotant que resulta de l’acumulació d’algues blaves sobre aigües estancades, que impedeix la penetració de la llum i de l’oxigen.
Matança: Acció de matar el porc i fer totes les operacions d’aprofitament de les diferents parts de l’animal.
