Quan la lectura en veu alta esdevé aprenentatge i vincle

Després de tot un curs de lectura en veu alta en molt petit comitè a Mas Albornà, la persona de referència al centre, la Júlia; la lectora de l’EVA354, l’Andrea, i els dos oients, la Teresa i en Gabriel n’estan «molt satisfets». En Gabriel ha hagut de marxar cap a casa i a la conversa s’hi queden les noies.

Al «contentíssima» de la Júlia s’hi afegeix l’eufòria d’una Teresa que ha vist com, amb la complicitat i bon fer de l’Andrea, no només escolta per «saber una mica més» sinó que, a més, està «aprenent a llegir» amb la perseverança de la lectora i l’acompanyament del seu company escoltador, que està «treballant les pautes de lectura i l’entonació» per entendre millor allò que llegeix.

No és senzill establir l’hàbit d’una estona de lectura en veu alta a ben dinat, quan inevitablement s’entra en un clima de mandra i, més, si és divendres. És per això que, des del principi, l’Andrea ha anat filant maneres de trobar materials que impliquin treball, aprenentatge i distracció. Lectures referents a situacions reals i acompanyades d’imatges es combinen amb llibres que contenen històries més divertides. I la formula ha estat adequada i engrescadora perquè ha anat propiciant que tant la Teresa com en Gabriel s’animessin a demanar, a suggerir i a donar el seu parer. Fins i tot, que en un moment donat la Teresa es decidís «a aprendre a llegir». De fet, arrel d’una conversa entre el centre i la lectora es va adquirir un llibre, que és el que la Teresa està treballant per aconseguir una certa fluïdesa a l’hora de enllaçar les seves primeres paraules.

L’Andrea està «molt contenta de l’experiència» i, per tant, aquest curs hi tornarà. Li agrada sobretot «el fet de saber que aportant: ajuda». Percep i interioritza l’aprenentatge de la Teresa com una conseqüència derivada «de la interacció entre persones que volen alimentar-se les unes a les altres, en una espècie d’intercanvi equitatiu en que tots plegats hi surten guanyant».

Foto: Montse Bueno