El projecte d’acompanyament en petit comitè EVA 354 que la lectora M. Carme Salvadó i la receptora Carme Ortoll han dut a terme durant mig any ha arribat a la seva fi. I per tancar l’etapa i celebrar l’amistat que se n’ha desencadenat han accedit a trobar-se i fer una espècie de balanç que, entre d’altres coses, atorga més entitat a la possibilitat d’entendre la lectura en veu alta com una disciplina que pot ser inspiració per molts tipus de processos d’acompanyament.
Tot i que l’EVA 354 funciona en base a una estructura de 3 equips lectors – que hi contribueixen habitualment – i un planter de convidats – que ho fan esporàdicament –, el projecte de voluntariat està obert a tot aquell tipus d’iniciatives que fomentin la lectura en veu alta. Aquestes iniciatives poden ser grupals o bé en petit comitè, és a dir, que un membre del voluntariat empren un projecte amb una altra persona. El tret de sortida de l’activitat pot ser perquè ho sol·licita el lector, el receptor o, fins i tot, perquè algú extern té una idea i la planteja. Sigui com sigui, la persona que ho proposa creu que l’experiència d’acompanyant que té com a base la lectura en veu alta pot tenir efectes beneficiosos.
Aquest ha estat el cas de la M Carme Salvadó, lectora de l’EVA 354, i Carme Ortoll, receptora de la iniciativa, que després d’haver expressat cadascuna per la seva banda una necessitat, van rebre la proposta de l’EVA 354 per emprendre un projecte conjunt destinat a acompanyar a la Carme Ortoll, que havia patit seqüeles severes arrel d’haver contret el COVID. La màxima responsable de l’EVA 354, Jordina Biosca, i la dinamitzadora del voluntariat lector, Montse Bueno, van propiciar una trobada en la qual totes 4 van anar teixint com podia ser, d’entrada, el procés de treball.
Durant mesos, la M Carme i la Carme han anat perfilant una relació que s’ha convertit en vincle. Fins al punt que la Carme ha arribat a expressar que l’experiència li ha “retornat coses que em faltaven i això és importantíssim”. Des del seu punt de vista, la manera de ser de la M. Carme, junt amb el seu esforç per arribar amb propostes variades i engrescadores, van fer que la Carme esperés amb moltes ganes “que arribessin els dilluns”. La lectora – rememora – va saber entendre les seves mancances en cada moment i li va retornar “el gust per la lectura” i va fer possible que tornés a “agafar el llapis i la llibreta” per anotar tot allò que li semblés oportú. És a dir, que la Carme tornés a ser aquella persona inquieta que era abans. Defineix la iniciativa com “una il·luminació” que va culminar en un camí conjunt en el que la lectora va afavorir que “m’hi trobés bé en aquell procés”.
La M Carme, per la seva banda, tant bon punt se li va oferir el projecte va sentir que “podia no estar a l’alçada”, però des del primer moment “m’hi vaig sentir bé” i, per tant, es van esvair aquelles primeres recances per donar pas al natural neguit que suposa “un nou repte” perquè, és clar, l’objectiu estava clar, però no la forma en que s’havia de dur a terme. És per això que “vaig demanar ajut a la Jordina” i, després d’intercanviar parers, van arribar a la conclusió que calien lectures “curtes, motivadores, no infatilitzants, adequades a la lectura oral, i que sempre hi hagués entre, com a mínim 3 opcions, per poder triar”. Aquest darrer aspecte obria possibilitats i, alhora, permetia “compartir la forma en que havia d’anar evolucionant l’acompanyament”. Per a aquesta pedagoga de professió va ser complex i engrescador deixar de banda la pedagogia i endinsar-se en l’acompanyament.
El cas és que cadascuna des del seu posicionament van anar progressant “de pressa”, sense oblidar en cap moment la importància de la “delicadesa” i l’empatia. Un dels factors que més present ha estat durant aquest projecte lector ha estat “la curiositat”. I tot plegat ha estat possible gràcies a la predisposició d’ambdues per trobar l’enfoc adequat perquè totes dues poguessin estar còmodes.
Les responsables de l’EVA 354 ens sentim molt satisfetes d’haver pogut promoure aquest encontre que ha acabat aconseguint amb escreix el seu objectiu i ha desencadenat complicitat entre dues conegudes. El mèrit, per suposat, és tot d’elles.
