Aquest divendres, dia 23 d’abril, la voluntària de l’EVA 354, Natàlia Colet, ha presentat a La Fassina de Sant Sadurní d’Anoia el seu primer llibre titulat “Teixint poesia”. L’escriptora va estar acompanyada per la seva família, les autoritats locals, la il.lustradora i instigadora del recull poètic – Josepa Pérez Albiol –, i el seu prologuista i convidat de l’EVA 354, Pep Forns. Parlaments emotius, música en directe – interpretada pels més joves de la família de la Natàlia -, i poesia van ser els ingredients que van constituir una presentació en públic aplaçada durant tot un any.
Nascuda a Sant Sadurní d’Anoia, i des de fa molts anys veïna de Ca L’Avi (Subirats), és membre del Club de Lectura “Celler de Lletres”, de la Biblioteca Ramón Bosch de Noya, i del Club d’Escriptura “ Tast de Paraules” – ambdues iniciatives amb seu a Sant Sadurní – i, és clar, és lectora de l’EVA 354 des dels inicis, ja que fa sis anys que forma part de l’equip de Sant Sadurní i Subirats, que llegeix a la Casa del Avis (Sant Sadurní) i a la Residència de La Fontsanta (Subirats).
La seva passió per llegir poesia ve de lluny, però no ha estat fins la darrera dècada en que ha sorgit l’escriptura, tal vegada fruit del pòsit acumulat de tanta lectura; que l’ha dut a formar-se en diferents vessants literaris.
“Teixint poesia” és la tria dels poemes d’aquests darrers anys dels quals n’ha fet sis apartats diferenciant cada un d’ells amb un color i una il·lustració de plantes i flors que ha il.lustrat la Josepa Pérez. La seva poesia es caracteritza pel vers lliure, els encavallaments i la recerca del ritme.
Al final de l’acte, la Natàlia va dedicar un poema inèdit als usuaris i usuàries de la Casa dels Avis, de Sant Sadurní d’Anoia, on l’EVA 354 tornarà a llegir presencialment, tant aviat com sigui possible:
Paraules en conserva
Cossos esquerdats, ments entelades,
malgrat que gairebé ni recorden
el que s’han menjat per dinar,
un so concret, breument els desperta
lucidesa i redrecen el rumb.
Desenteranyinant el rebost
dels records, alliberen d’un pot
cançons, versos…
que en un temps passat varen fer seus.
Per la boca tremolosa
flueixen sense entrebanc
les paraules.
Ulls brillants i un lleu somrís als llavis.
